|
|
Associacions
Sa Colla de Can Bonet
L’inici d’aquesta agrupació folklòrica se situa al col•legi de Can Bonet, al mes de setembre de 1981. S’iniciava el curs i l’associació de pares es reunia amb el professorat per preparar les activitats extra escolars. A iniciativa de n’Antònia Torres, des Pou, mestra i directora de l’escola, durant aquell curs començaren a impartir-se classes de ball pagès a tot l’alumnat interessat.
En Joan Serra, Alqueria, va ser el gestor de l’activitat. Era membre de l’APA i pare d’algun dels balladors que s’apuntaren a ball pagès. Durant aquella època va haver-hi tres professors: en Pep Mossènyers, mestre sonador; i en Vicent Planells i na Maria de’n Sardina, mestres de ball pagès per a homes i dones respectivament.
A la primera etapa, sis parelles de nens i nenes en edat escolar començaren a aprendre què era i representava el ball pagès, sobre el qual la majoria només n’havien sentit parlar als seus majors.
S’assajava una vegada a la setmana en una aula que cedia el col•legi i per aquesta raó es decidí que el nom del grup de ball seria Sa Colla de Can Bonet. Com a data inaugural, prengueren la de l’inici del curs escolar, ja que aquestes són les arrels del grup.
La colla depenia del col•legi i estava coordinada per la junta directiva de l’escola, raó per la qual les actuacions en públic es reduïen, generalment, al programa de festes del centre educatiu. Rarament se sortia a ballar a Sant Antoni, on encara no hi havia cap grup de ball pagès. Durant els anys següents hi hagué noves incorporacions, gent de diferents edats i sexe. Així, la petita escola de ball esdevingué una colla, que a poc a poc es va anar donant a conèixer.
No obstant això, encara passaren vuit anys fins que el grup decidí constituir-se legalment. A l’estiu de 1989, es constituí legalment i s’anomenà Associació Folklòrica Sa Colla de Can Bonet, per tal de conservar el nom del col•legi que havia tingut la iniciativa. Els pares dels balladors constituïren la junta directiva, ja que tots eren menors d’edat. Durant aquesta etapa el grup va estar dirigit per la senyora Maria Roselló.
Pel que fa al professorat també hi hagué canvis: el sonador va ser en Miquel d’en Ferrer; els professors de ball, na Cristina i n’Evelio (aleshores del grup Es Vedrà), posteriorment en Toni Canyes i, finalment, en Vicent d’en Frit. A més, des del principi, la colla sempre ha comptat amb els consells d’en Vicent Llucià, en Llucianet, un dels components amb més antiguitat del grup i que encara avui aporta tots els seus coneixements al grup, tant pel que fa al ball de les dones com dels homes i, especialment, pel que fa a l’ensenyament de sonar les castanyoles.
Una vegada que els antics alumnes, tant homes com dones, han anat aprenent s’han ocupat d’anar ensenyant a les noves incorporacions. Amb el temps, la junta directiva de l’associació va començar a estar formada majoritàriament pels propis balladors, tot i que alguns pares encara formen part de la direcció.
Els objectius de l’Associació Folklòrica Sa Colla de Can Bonet han estat sempre els de conservar i donar a conèixer una part important de la cultura i el patrimoni eivissenc: el ball pagès i la seua música, els vestits tradicionals i les cançons.
És per aquesta raó que la colla ha aconseguit arreplegar la majoria dels vestits tradicionals. Pel que fa a la vestimenta de les dones, el grup disposa actualment de gonella negra amb mantellina i gonella negra amb capell, vestit blanc i vestit de color, tant el de festa (amb prendes) com el de camp, que es caracteritza pel canvi del mantó dels dies de festa i d’hivern pel gipó, més emprat per a la feina. Pel que fa a la vestimenta dels homes, també hi ha representats el vestit blanc amb camisa brodada i el vestit negre, tant el de camisola com el de llana negra. La associació ha organitzat cursos de confecció de mantons, riflacos, capells de flocs i altres peces de roba pagesa.
Respecte als instruments, trobam representats el tambor i la flaüta, les castanyoles i l’espasí. També organitzen cursos en els quals s’aprèn a construir els instruments tradicionals eivissencs, adreçats tant als membres de l’associació com a particulars estan interessats en aprendre aquest tipus d’artesania. En referència a les cançons populars, la aportació d’aquesta agrupació és més limitada: algun dels balladors de la colla es dedica a sonar o a cantar les Caramelles de Nadal.
Per tal de promoure i divulgar la cultura eivissenca Sa Colla de Can Bonet va a ballar a festes de poble, organitza festes tradicionals de pou i que ha realitzat diversos intercanvis amb grups de fora de l’illa, cosa que permet, d’una banda, conèixer altres cultures i, d’una altra, donar a conèixer l’eivissenca més enllà de l’illa. Entre els viatges realitzats per la Colla destaquem els d’Aurich (Alemanya), Les Presses (Girona), Esporles (Mallorca), Ciutadella (Menorca), Ares (A Coruña), la Vall d’Uixó (Castelló), Puerto Llano (Ciudad Real), Carlet (València), Alhama de Múrcia, Mora (Toledo), Onís (Astúries) i Blimea (també a Astúries); també s’han portat a terme sortides en col•laboració amb altres grups, entre les quals destaquen les d’Extremadura, Cantonigros, Anglaterra, Madrid, Santiago de Compostel•la, Valdepeñas, Segòvia, Las Pedroñeras i d’altres indrets. A més, ha estat l’encarregada de representar a l’illa d’Eivissa en FITUR l’any 2007.
Unes altres activitats importants que porta a terme el grup de ball són la festa que se celebra a Es Broll de Buscastell, amb motiu de la festivitat de Sant Jaume des de 1996, i la festa des Pou des Escarabats, també a Buscastell, des de 1999 amb motiu de la de Sant Pere. En aquestes trobades es pot gaudir (i participar activament) de ball pagès, gaites, concursos d’ucs, de brular corns, així com degustar coques eivissenques i bunyols... L’objectiu d’aquesta festa és recuperar la tradició i tornar a les arrels del ball pagès, celebrant festes al voltant pou i fonts.
Per acabar, cal destacar que l’Associació Folklòrica Sa Colla de Can Bonet forma part de la Federació de Colles de Ball i Cultura Popular d’Eivissa i Formentera en qualitat de membre fundador i com a part activa de la seua junta directiva, i que rebé la medalla de plata de l’Ajuntament de Sant Antoni el 3 de febrer de 2008, pels seus 25 anys d’activitat ininterrompuda i de permanent col•laboració a les festes d’aquest municipi i d’allí on se’ls convida.
Associació Marroquina La Mediterrànea
La integració dels immigrants en la societat espanyola en general i la societat balear en particular és un tema que planteja moltes qüestions: Quina integració volem? Integració de qui, en què i sota quines condicions? Aquestes són algunes de les qüestions a les quals, des de la seua fundació, l’Associació marroquina ‘La Mediterrània’ intenta respondre d’una manera directa o indirecta, conscient que la integració social és un concepte que implica una sèrie de mesures polítiques, socials, educatives , culturals, laborals, de recursos i de formació, encaminades a aconseguir la convivència de tots en un mateix marc sociocultural.
Enguany, l’associació ha elegit com a línia principal treballar en el concepte de ciutadania sobre tres principis. El principi d’igualtat i no discriminació, que implica l’equiparació de drets i obligacions de la població emigrant i autòctona dins el marc dels valors constitucionals. El principi de ciutadania, el reconeixement de la plena participació cívica, social, econòmica, cultural i política dels ciutadans immigrants. I el principi d’interculturalitat, entès com a mecanisme d’interacció entre les persones de diferents orígens i cultures, dins de la valoració i el respecte de la diversitat cultural. Dins d’aquest marc, ‘La Mediterrània’ intenta desenvolupar accions al costat de les diferents institucions públiques i la resta del teixit sociocultural.
Els àmbits de treball de l’associació s’estenen a l’àmbit social, educatiu, cultural, esportiu, jurídic i de cooperació. En efecte, un dels objectius de l’associació és poder desenvolupar accions en matèria social, ja que el col•lectiu marroquí té moltes dificultats en comparació amb la resta. Davant aquests obstacles, l’associació es veu obligada de plantejar diverses línies d’actuació i crear diferents serveis dirigits per voluntaris de la mateixa: servei d’assessorament i acompanyament, servei de mediació cultural o servei d’informació sobre les mesures dutes a terme per les institucions.
Pel que fa a l’àmbit intercultural, l’associació és conscient que la interculturalitat exigeix com a condició primera acceptar l’altre i la seva cultura respectant els seus valors com a valors humans i tenir consciència de la necessitat de l’intercanvi cultural per arribar a una convivència social que té com a objectiu el desenvolupament i enriquiment mutu. Seguint aquesta línia, durant aquest any l’associació ha participat a la trobada intercultural organitzat per l’Ajuntament de Sant Antoni a gener de 2009, la Trobada dels Pobles organitzada pel Consell, la festa intercultural a l’Escoleta de Sant Antoni el dia 4 d’abril de 2009 i la Mostra d’Entitats d’Eivissa organitzada per l’Ajuntament d’Eivissa. En aquestes activitats l’associació ha pogut donar a conèixer una part de su cultura i estrènyer les relacions amb els diferents actors de la societat.
“La Mediterrània” creu que l’educació i la formació contínua són els pilars fonamentals de la integració i per això imparteix classes de castellà als adults, per poder facilitar la seva incorporació al mercat laboral i, al mateix temps, poder accedir a qualsevol tipus de formació.
També ofereix classes d’àrab als nens, perquè aprenguin la seva llengua materna. Pel que fa a les activitats escolars, estan programant uns tallers de llengua i cultura àrab, així com activitats educatives amb la col•laboració d’escoles i instituts a cara del proper any escolar.
Com a associació marroquina, la cooperació al desenvolupament és clau en el seu programa de treball, per estrènyer els llaços amb el Marroc i poder aprofundir en el debat sobre la immigració i els plantejaments de mesures i propostes. L’Associació ha participar en una delegació de Balears en una trobada internacional organitzat per Club de premsa El Mediterrani al Marroc el passat mes d’abril.
D’altra banda, pel que fa a l’àmbit esportiu, cal destacar que l’esport és un element molt important per relacionar-se amb els altres i participar en activitats comunes. Per això, l’associació compta amb un equip de futbol que juga a la lliga de Can Bonet i està desenvolupant activitats de forma regular cada setmana al poliesportiu de ses Païsses.
Finalment, les accions i projectes en procés de desenvolupament són els tallers de formació
prelaboral, l’assistència a immigrants amb dificultats d’integració social, els programes d’interculturalitat, l’organització d’un festival de música i art multicultural amb la participació de diferents grups musicals , pintors, poetes, escriptors ..., l’increment de l’intercanvi professional en matèria d’immigració mitjançant projectes de cooperació amb el Marroc i l’alfabetització digital dels immigrants marroquins.
Hermandad Rociera
La Hermandad Rociera de Sant Antoni va sorgir el 1987, durant la Pentecosta, en una missa oficiada per Juan Torres Tur, després de la qual es va realitzar una romeria fins a una pineda de Port des Torrent. A l’agost d’aquest mateix any, un grup de persones que formaven una comitiva de rocieros pel món van celebrar una missa amb tots els devots de la Mare de Déu del Rocío a Sant Antoni. Hi van imposar la medalla al rector i Maruja Chaves. Així es va fundar la Germandat del Rocío de Sant Antoni de Portmany, ajudada per les associacions de veïns de Caló des Moros, ses Païsses, Sant Antoni i Cala de Bou.
Des d’aquell moment es decidí formar una junta gestora per començar a desenvolupar les funcions de la Germandat. Es van elaborar els estatuts, que van ser aprovats el 29 de novembre de 1988, als que el bisbe va donar la seva aprovació canònica. La primera imposició de medalles va ser el 7 d’octubre de 1989. Es va imposar la medalla a 90 rocieros adults i 27 nens. En ser la primera vegada que es feia el jurament davant del senspecat i la Verge va resultar molt emotiu i els rocieros van fer proposta d’estar units en el caminar rociero i lliurar-se de cor, conviure com a germans, compartir amb els altres, saber escoltar, reconèixer les equivocacions i sobretot a tenir fraternitat sense protagonisme, perquè no hi ha més protagonisme que el Senyor i Maria.
Passat el Cabildo de 2003, la junta es va fer càrrec de la Germandat i van continuar amb les activitats: inauguració de la casa de la Germandat, festivals, fires i preparació del nou camp de l’aplec, ja que no es va poder fer més el Cala de bou. Gràcies a l’Ajuntament de Sant Antoni va passar a celebrar a Cap Negret, on s’ha realitzat fins ara.
El 2004 la Germandat va assistir al V Trobada de Germandats de l’Arc Mediterrani, a Garrucha (Almeria). El 2005 es va celebrar el sisè a Cartagena, on es va decidir que la setena edició se celebraria a Sant Antoni. Van acudir acompanyats dels governants Pere Palau, Carmen Domínguez, José Sala i Lidia Prats, que es van comprometre a ajudar en tot el que fes falta per celebrar aquest partit.
A la primavera de 2006 es va celebrar el VII Trobada amb l’assistència d’uns 700 germans de les 14 germandats que van assistir. Es va celebrar la Santa Missa al poliesportiu municipal i el sopar del dissabte i el dinar de diumenge al nou poliesportiu. Va ser tot un èxit. La missa va ser oficiada pel cardenal Riscart, vingut de Barcelona. Tot un repte, un gran esforç per a la germanor, que no hagués estat possible sense el suport del Govern Balear, el Consell Insular, l’Ajuntament de Sant Antoni i els diferents patrocinadors.
Cal destacar la gran tasca del Cor, actuant allà on se’ls reclama, així com de les anteriors Juntes del Govern de la Germandat i de les persones que amb la seva fe a la Verge del Rocío són els artífexs que la Germandat existeixi.
Des de 2005, els membres de la junta i altres germans van a la romeria de l’ermita de la rosada fent el camí des de Villalba, per a això es lloga una casa al poble. Amb motiu del canvi de domicili del germà i component del cor Juan Manuel i la seva dona Conchi al poble de Archena (Múrcia) es fet allà uns noranta germans i el 2006 es va desplaçar fins allà part de la junta per fer un dinar de convivència i es li va imposar a 68 d’ells la medalla de la Germandat. És de lloar la tasca d’aquesta parella.
Sa Colla de Sant Rafel
Sa Colla de Sant Rafel es va fundar l’any 1981. Tot va començar quan na Margalida Bonet Ribas va decidir crear-la, atès que en aquest poble no n’hi havia cap i quan se celebraven festes havien de venir colles de fora poble.
El període de formació dels primers balladors va durar gairebé dos anys: l’hivern de 1979, varen començar a aprendre a ballar; l’any 1980, els balladors varen començar a rebre les primeres classes de sonar castanyoles; i, el 1981, alguns varen començar a aprendre a sonar tambor i flaüta. Així, un cop formada Sa Colla de Sant Rafel va sortir a fer la primera ballada en públic el 8 de desembre de 1981.
Quan es va fundar Sa Colla va quedar integrada per quaranta-cinc components, molts d’ells nens que varen tenir així el seu primer contacte amb les arrels i la cultura eivissenques. Actualment, l’associació està integrada per cinquanta components, encara que, durant els vint-i-set anys d’història de l’agrupació, han estat més de cent els joves que han passat per ella.
L’any 2006 Sa Colla de Sant Rafel va rebre la Medalla de Plata del Municipi, atorgada per l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, en reconeixement a tota una trajectòria de 25 anys dedicats a la recuperació i conservació del folklore i la cultura tradicional.
El principal objectiu de Sa Colla de Sant Rafel és conservar el folklore, la història i els costums d’Eivissa. Per això, des de la seva fundació treballa en la formació d’al•lots i al•lotes que comparteixen els seu interès per la dansa i la cultura autòctona, impartint classes de ball pagès, classes de sonar tambor i flaüta i classes de sonar castanyoles. A més a més, també ha organitzat diversos cursos de tècniques d’elaboració d’instruments musicals i de confecció d’indumentària femenina: Curs de fer tambors i mantons de pagesa (2004-2005); Curs de fer castanyoles i vestits de pagesa (2005-2006); Curs de fer espardenyes (2006-2007, 2007-2008, 2008-2009); Curs de fer flaütes (2009).
Des de 1984 Sa Colla de Sant Rafel organitza un festival folklòric dins el marc de les festes patronals de Sant Rafel. En el festival hi han participat tant agrupacions locals com de la resta del territori espanyol, així com cantadors de gloses de les Balears.
Entre d’altres activitats encaminades a la conservació de la cultura tradicional, destaca l’organització d’una ballada popular al Pou d’en Micolau cada segon cap de setmana d’octubre, que contribueix a la recuperació de les festes al pous i dels jocs tradicionals eivissencs.
Sa Colla també participa en la processó que es celebra cada any el dia dels Passos, recuperant així l’antiga tradició illenca d’assistir-hi les al•lotes vestides de pageses i amb mantellina blanca al cap.
Durant les dècades dels 80 i dels 90 el grup va treballar per tal de recuperar cançons populars eivissenques. Aquestes cançons, les van cantar balladors i balladores de Sa Colla en algunes festes i xacotes i algunes d’elles es conserven a l’arxiu del grup.
Un altre objectiu important de Sa Colla de Sant Rafel és donar a conèixer arreu del món el folklore i la cultura eivissenques. Per això, des de l’any 1982, Sa Colla realitza intercanvis culturals amb altres grups folklòrics nacionals i internacionals i participa en diversos festivals.
A part, Sa Colla també ha participat en els festivals organitzats pel Consell Insular d’Eivissa, en l’organització de les Festes Patronals de Sant Rafel i col•labora en els programes de ballades organitzats per l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany: ballades de la Imserso, festes populars i altres esdeveniments.
A més, Sa Colla de Sant Rafel forma part de la Federació de Colles de Ball i Cultura Popular d’Eivissa i Formentera, de la qual fou membre fundador l’any 1998.
Associació Valenciana
El 1999 un grup de valencians amants del futbol i del València CF formaren la Peña Valencianista Eivissa 99. Amb aquests principis va anar creixent l’esperit valencià de Sant Antoni i el grup es va consolidar. L’any següent ja es va plantar, en els terrenys davant del local de l’associació, una falla, que va rebre el nom de ‘La nostra falla’, amb un ‘ou en flames’ com a escut. Havia nascut la secció fallera del nostre grup.
En febrer de 2002 el grup es formalitzà com a associació amb el nom d’Associació Cultural Comunitat Valenciana de Sant Antoni de Portmany, que engloba dues seccions ‘La Nostra Falla’ i la ‘Peña Valencianista Eivissa 99’, cadascuna de les qual celebra els seus respectius actes festius i col•laboracions, sempre amb el patrocini de l’Associació.
Participació en esdeveniments
GENER Se celebra la ‘Presentació i Exaltació de les Falleres Majors’ a l’Auditori de Sant Antoni. Dins el programa de les festes patronals de Sant Antoni, l’Associació participa amb una demostració de folklore i exposició i degustació de productes, i en la Processó, portant la imatge de La Verge dels Desemparats.
FEBRER Participem en la Trobada de Pobles, esdeveniment organitzat pel Consell Insular
MARÇ El de més activitat. Començam per la participació en les Falles de València. De tornada a Sant Antoni, iniciam l’intens programa de festes que desenvolupam en tres dies, (divendres, dissabte i diumenge), amb la plantà, despertà, cercaviles, festes a la carpa, concert de la banda de música de Sant Antoni, ofrena de flors i Nit de Foc finalitzant amb la cremà.
ABRIL Dins dels actes del Dia del Llibre, l’Associació també participa amb una exposició dels nostres millors exemplars de literatura valenciana de la pròpia biblioteca.
MAIG En aquest mes se celebra la festa de La Verge dels Desemparats, amb l’assistència a la Santa Missa de les Cambreres de la Verge i les Falleres Majors. També en aquest mes de maig participam en la Romería del Rocío, convidats per la Hermandad Rociera de San Antonio.
AGOST Dins el programa de festes de Sant Antoni dedicades a Sant Bartomeu, participam amb l’organització i desenvolupament d’una nit de poesia.
OCTUBRE Festegem el 9 d’octubre, dia de la Comunitat, amb un concurs infantil de pintura i un concurs de paelles que compta amb més de quinze participants.
NOVEMBRE Portam a terme la proclamació de les Falleres Majors en un acte senzill que es desenvolupa en els locals de la seu de l’Associació.
Associació Gallega
El Centre Social i Cultural Galego d’Eivissa va ser constituït oficialment el 2001 per un grup de gallecs residents a l’illa. El següent pas es va donar el 2004 registrant el centre com a societat cultural a través de la conselleria de Participació Ciutadana.
El 2005 la nostra seu va estar temporalment al centre social i cultural de Can Bonet, a ses Païsses, en un local cedit per l’Ajuntament de Sant Antoni. Va ser allà on vàrem començar a celebrar els nostres esdeveniments més significatius: el Dia de les Lletres Gallegues, la celebració del dia del nostre patró, Santiago Apòstol, i el Magosto, la festa d’exaltació de la castanya.
Finalment, gràcies a l’esforç dels socis i al suport de diferents organismes locals i regionals, el 2007 vam poder aconseguir un local de lloguer, situat als baixos del carrer Soledat, 25, de Sant Antoni, on es troba ubicada des de llavors la seu oficial del Centre Cultural Galego. La seu es va inaugurar amb la benedicció a l’església de Sant Antoni Abat d’una talla en fusta del nostre patró Sant Jaume Apòstol, la qual va ser donada al centre per dos dels nostres entranyables socis.
Al llarg de l’any, en diferents actes mostram la nostra gastronomia i folklore en trobades culturals, per la qual cosa comptam amb la inestimable col•laboració altruista del Centre Gallec de Palma de Mallorca i el seu grup folklòric ‘Anaquiños’, que ben sovent ens amenitza les celebracions. Igual que la Anxo Lorenzo Band, que ens ha acompanyat en diverses ocasions.
L’objectiu principal del Centre Cultural Galego és el d’apropar la cultura gallega a la població d’Eivissa. Som un grup de gallecs procedents de les quatre províncies de Galícia que vol integrar-se i obrir-se a la societat eivissenca, dinamitzant i aportant el seu granet d’arena, compartint les nostres inquietuds i il•lusions amb els nostres conciutadans. D’aquesta manera, la cultura gallega s’ha anat fent més coneguda a Eivissa i el nostre nombre de socis ha anat en augment.
Associació Músico Cultural Retro
L’Associació Músico-Cultural Retro va ser fundada el 2004 per un grup d’amics nostàlgics de la música dels 60 i 70. Actualment compta amb uns dos-cents socis. La seva finalitat és gaudir de la música d’aquestes dècades i organitzar, col•laborar i participar en esdeveniments que se celebrin amb aquest tipus de música.
Les principals activitats realitzades han estat les celebracions de dues edicions de la ‘Nit Retro’. La primera en homenatge als pioners de la música pop-rock d’Eivissa: Los Diana, Es Amics, Es Trons, Nuevos Bohemios y s’Orquestra des Pla de Vila amb un revival, celebrat al març de 2007. La segona edició va ser un homenatge als músics pioners de Sant Antoni, dels anys 50, 60, 70 (guitarra i cançó espanyola), celebrat a finals de gener de 2009. Els grups i solistes homenatjats varen ser Los chicos de El Coto, Mary Reyes, Los Morenos del Mar, Los tres de Barcelona, Paco S’am, Rufino Redondo i Novo Sud 3 entre uns altres, amb actuacions d’alguns d’ells.
L’Associació també ha col•laborat i participat en totes les edicions de les festes patronals organitzades per l’Ajuntament de Sant Antoni, com el guateque ‘Anem de palanca’ i l’espectacular ‘Flower Power’, amb actuacions de Fórmula V, Los Puntos, Micky...
Finalment, cal destacar el viatge a Olot (Girona), convidats per l’associació Fans, que ja havien estat amb naltros a Sant Antoni el març de 2008 i amb la qual compartim gustos musicals i objectius. El seu tracte i atenció varen ser exquisits.
Associació de Vesins de Sant Rafel
Enguany si ha celebrat les seues noces de plata, però l'Associació de Veïns de Sant Rafel està vivint una segona joventut. I és que el creixement que ha experimentat el poble en els últims anys, i fins i tot els canvis en la seva morfologia derivats de la nova carretera, han provocat nous problemes per als quals la junta directiva de l'associació ha de buscar també noves solucions.
A principis d’any, els 132 socis estan cridats a reunir-se per debatre els problemes de Sant Rafel, cercar solucions entre tots i escoltar, de veu de la junta directiva, què ha fet i el que entre tots decideixin que s'ha de fer. Després, el primer dimarts de cada mes és el moment en que la directiva, amb Jaume Roig al capdavant des del passat mes de març, tradueix les inquietuds dels veïns en accions concretes.
L'associació assumeix que és mal moment per demanar, però sap també que el poble "té moltes coses pendents" i cal reclamar-les. Entre el més urgent, els vesins volen que s'arregli el trànsit dins del poble, ja que el carrer principal també és carretera, amb els problemes que això comporta. Una de les propostes de la junta és treure el trànsit per una circumval•lació i crear un centre comercial per a vianants seguint l'exemple de Santa Gertrudis. Mentre això es soluciona, els vesins han demanat al Consell d'Eivissa la regulació del trànsit de la carretera que creua el nucli urbà mitjançant semàfors i passos elevats.
Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil
Fa 25 anys, on avui s'aixequen els barris de ses Païsses, Can Bonet i Sol i Descans només hi havia tres cases pageses: Ca na Maciana, Cas Milà i Ca na Santa. Ningú ho diria avui veient com ha crescut una de les zones més habitades de Sant Antoni. El 1990 neix l'Associació de Vesins de Can Bonet amb la idea de reivindicar les necessitats d'una zona que, com assenyala Juan Costa, president de l'associació des de la seva creació fins avui dia, "es feien poques infraestructures per la rapidesa amb la que creixia el barri ". Implicats al cent per cent amb l'ordenació de la zona, l'associació ha estat la veu dels veïns i la interlocutora amb l'Ajuntament.
Segons el seu president, "no es necessita una gran inversió ja que els problemes del barri són petits detalls com bocins de vorera o taques d'asfalt, no grans infraestructures", "el problema és que portem 10 anys fent voreres i no s'arriba a veure un barri acabat ", assenyala. Costa reconeix que el problema sorgeix en l'origen del barri, quan "tothom feia una casa on li semblava" i ara hi ha carrers sense sortida o pels quals no hi caben dos cotxes. Per a l'associació, en aquests moments el més important és obrir carrers i el carrer Can Mayes, per donar fluïdesa al barri, i acabar el carrer Camèlies, el que seria una solució per a una zona en la que els veïns han de sortir obligatòriament pel carrer Rosers.
La cara més amable de l'associació, amb 570 socis, són les activitats veïnals que organitza. Al desembre, el barri es bolca durant 10 dies amb les festes de la Sagrada Família en què se celebren tornejos de cartes, competicions esportives, exposicions, concursos, torrades, espectacles musicals, i el multitudinari menjar per la gent gran. Després, al gener, l'associació organitza des de fa 14 anys un viatge a la península que ha portat als seus socis a conèixer gran part d'Espanya, Andorra i part de Portugal i que aquest any va dur a 100 vesins a la Rioja i el País Basc. Al febrer, unes 200 persones participen cada any en l'excursió a peu fins Es Broll de Buscastell, per acabar allà amb una gran torrada. I per tancar la temporada d'activitats fins a la tardor, cada últim diumenge de març s'organitza una gran paella popular que mai té menys de 500 comensals. I és que, com assenyala Juan Costa, "no es tracta només de donar canya, els veïns volen que es facin festes i activitats". Així ho confirma la gran participació dels veïns en la vida d'aquest barri.
Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil
Sempre alerta, sempre al servei de Sant Antoni
Diuen que més enllà de generals i estratègies, un exèrcit sense mantes es mor de fred. Doncs bé, a Sant Antoni el cos de voluntaris de Protecció Civil seria l'encarregat de portar aquestes mantes, a més d'aigua, menjar, ajudar amb la logística, col·laborar en la intendència, evitar el caos, controlar la zona, desallotjar, controlar el trànsit. En cada succés que ocorre en el municipi, Protecció Civil són dels primers a arribar i dels últims a anar-se'n.
Així ha passat recentment en l'incendi que ha assolat la serra de Morna a Sant Joan i on han participat totes les agrupacions de l’illa, 24 hores al dia, fins que el foc es va donar per extingit. Quan els militars de la Unitat Militar d’Emergències tornaven ja a les seves bases, van ser els membres de l'Ibanat i de Protecció Civil els encarregats de sufocar els petits brots que podrien avivar de nou el foc.
Una tasca que a l'abril ja va posar d'acord a totes les forces polítiques de l'illa que no van dubtar en concedir als voluntaris de Protecció Civil la Medalla al Mèrit Ciutadà per la seva altruista i desinteressada vocació de servei.
L'agrupació municipal de Protecció Civil de Sant Antoni es va crear el 2002, juntament amb les de la resta de municipis de l'illa, i en aquests moments compta amb 41 voluntaris dirigits per Jaime Blanco Veiga, com a coordinador municipal d'emergències i Domingo López Boned, cap d'agrupació, a més de Susana Martín, cap de grup i sis responsables d'equip. Blanco destaca a més l'empenta rebuda des de l'Ajuntament de Sant Antoni a través de l’ex regidor responsable de Protecció Civil, José Cardona ‘Parentona’, "qui sempre ens ha ajudat i ens ha dotat tot el material necessari", el que fa a la de Sant Antoni una de les agrupacions més ben dotades i preparades per al servei.
Els voluntaris realitzen un curs de 30 hores seguit d'una prova per entrar a l'agrupació. No obstant això, és una vegada dins d'aquesta quan comença la seva veritable preparació ja que Protecció Civil de Portmany fa una mitjana de vuit cursos l’any sobre temes com a primers auxilis i ús del desfibril·lador, obligatoris i que es realitzen cada any, i altres com incendis forestals, incendis urbans, persones desaparegudes o transport de mercaderies perilloses. Domingo López explica com "intentem que tots els voluntaris facin la mateixa formació perquè, tot i ser voluntaris, actuïn com a professionals. Què sàpiguen de tot, que sàpiguen què cal fer en una emergència i, sobre tot, el que no s'ha de fer ".
El protocol d'actuació comença al Centre d'Emergències de l'112. Quan reben un avís, ells són els encarregats de cridar a Protecció Civil. "Has d'estar 24 hores enganxat al telèfon", explica Domingo, cap d'agrupació i encarregat de rebre els avisos. "A l'estiu és rara la nit que no reps una o dues trucades i has d'estar sempre amb el telèfon a sobre i operatiu", afegeix abans de reconèixer que quan va a la platja amb la seva núvia es banyen per torns per no deixar desatès el telèfon. Una vegada que el cap d'agrupació rep un avís s'encarrega de comunicar a la resta dels voluntaris que immediatament es donen cita a la seu. Allà es posen en uniforme, agafen l'equip necessari, el carreguen en els vehicles i van al lloc del succés.
En cas de ser els primers a arribar, faran una primera valoració dels fets i prendre les mesures que considerin oportunes fins l'arribada dels cossos de forces de seguretat o d'emergències. Si aquests ja estiguessin allà, es posaran a la seva disposició per realitzar els treballs que Bombers o Policia considerin oportuns. A més, entre l'u de maig i el 15 d'octubre realitzen el servei de vigilància forestal amb torns de matí, tarda i nit.
Associació de Vesins de Es Molí
Els coets, millor cap al cel
L'Associació Es Molí porta més de 40 anys sent testimoni de la transformació del muni- cipi de Sant Antoni i del seu barri de tota la vida, format en els seus inicis per una antiga zona de finques pageses envoltada per ca- rrers estrets i horts, i que actualment ocupa una zona que va des el final de la platja de s'Arenal fins a Sol Sortint, on comença Sant Agustí.
Valeriano Campillo, president de l'associació, recorda com "des de l'any 74 es van començar a construir hotels i el que abans era una zona rural, s'ha convertit en una zona turística".
Campillo, un electricista murcià que va arribar a l'illa gairebé per casualitat durant els anys 70, reconeix que Es Molí conserva l'encant d'algunes zones que romanen gairebé im- passibles al pas del temps, però acceptant l'evolució natural del municipi, en què s'ha construït "amb seny, sense fer un disbarat", segons diu el president. L'associació, fundada el 1982 per un grup d'amics reunits a l'Hotel Arenal, troba a faltar un local on els més de 300 veïns que parti- cipen de forma activa en les decisions i acti- vitats de Es Molí puguin reunir-se.
Campillo assumeix que és un mal moment econòmic per reclamar un local, però proposa que l'ideal seria "comptar amb un establiment que servís per a totes les associacions del municipi". No obstant això la falta d'un espai propi no impedeix que l'associació gaudeixi d'una activitat incansable, amb esdeveniments organitzats gairebé cada mes que van des Els coets, millor cap al cel d'excursions i visites al voltant de l'illa fins assemblees, torrades o viatges a l'estranger.
Però la celebració estrella per als veïns d'Es Molí és el dia de Sant Cristòfol, el patró del barri, que se celebra amb bunyols i sangria per a tothom. Una festivitat recordada amb afecte pels veïns, que rememoren l'antic costum de llençar aigua des dels balcons al crit de "¡Aigua va!", una pràctica que s'agraïa per la calor, però que ha quedat ja en desús, per agraïment dels útils elèctrics que pràcti- cament portem tots a sobre, com els telèfons mòbils, tan al•lèrgics als líquids. La desaparició d'aquest costum no ha signifi- cat l'absència d'anècdotes durant el dia de Sant Cristòfol.
La que més vegades s'ha expli- cat recorda com no fa molt temps, un soci que ajudava a disparar coets durant el castell de focs artificials que es llancen des de Sa Pun- ta des Molí va cometre un error, disparant un projectil en horitzontal amb tan mala sort que va arribar a parar a els peus de tres polítics. La llegenda conta, a més, que aquest coet entremaliat va arribar fins i tot a colpejar al pit de l'aleshores alcalde.
Per sort, l'anècdota va quedar només en això, en una divertida faula que els socis compten entre rialles, encara que per precaució, han apartat des d'aleshores del lloc a l' imprudent pirotècnic des Molí.
Veïns de Buscastell
Una associació amb futur
Si donau una volta per Forada i pensau que sa gent viu allí de manera aïllada i independent, estau ben equivocats perquè sa realitat és ben diferenta. S´ associació de veïns de Buscastell conta ara mateix amb prop de 400 membres, una xifra prou important si es compara amb altres associacions veïnals d´Eivissa. Na Isabel n´és sa presidenta desde fa un parell d´anys i encara que és una dona molt ocupada, sempre troba temps per organitzar festes i altres activitats que serveixin per "fer poble".
Na Isabel Prats ens explica que s´associació es va constituir al 1998 i que agrupa gent de ses 4 vendes: sa de sa Vorera, Forada, Buscastell i es Pla.
"Quan vàrem començar érem 222 socis. Només enguany n ´han vengut 10 més. Això marxa", diu na Isabel.
Entre es requisits que demanen per pertànyer a s´associació, és indispensable tenir un bocinet de terra dins una de ses vendes, pagar una quota anual de 10 euros i tenir moltes ganes de fer coses, segons explica aquesta dona de Buscastell.
"Casi tot és gent eivissenca, tots veïns, però també contam amb gent peninsular i tots junts intentam fer feina. Ara a sa directiva som 13 persones i ens reunim, es primer dimarts de cada mes, al Centre social de Forada", recorda Prats.
Diuen que porten anys reivindican sa construcció d´una vorera que vagi de s´església fins al Centre social, que està just aferrat al Poliesportiu, i confien en tenir-ho ben prompte.
"Només podem passar per allí per dalt sa carretera i és molt perillós perquè es infants circulen per allí per anar a fer esport. També hi havia unes vuit cases a ses vendes de Forada i Buscastell que no tenien llum i ara ja es fa feina per electrificar-les", diu satisfeta na Isabel.
Altres esforços de s´associació van encaminats a organitzar ses festes de Forada que serveixen per celebrar s´arribada de s´hivern i que son una bona excusa per visitar aquesta zona d´Eivissa.
Varen començar es passat 5 de novembre amb sa Festa de s´oli i acabaran es proper 23 de desembre amb es concurs de salsa de Nadal. Na Isabel en parla emocionada: "Feim molta festa. Es passat 27 de novembre vàrem fer unes matances amb prop de 200 persones, es 8 de desembre és sa festa grossa i es dia 11 farem un homenatge als majors des poble, més de 70".
Na Isabel, per cert, considera "tot un privilege" viure a Buscastell, aquesta zona des municipi de sant Antoni que de vegades, veim de passada quan transitam pes camins d´Eivissa.
I per cert, es veins estan contents perquè enguany, gràcies a ses plujes, es Broll de Buscastell torna a portar aigua, una font de vida per ses terres que envolten aquesta banda de Portmany.
|
|
 |
