 |
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Revista Municipal Nº 1, Desembre 2009 Teniu a les mans un nou número d’ Es Verro, la revista d’informació local de Sant Antoni de Portmany. Seguint amb l’objectiu informatiu iniciat en la passada i primera edició, la revista dóna a conèixer activitats i actuacions promogudes per l’Ajuntament, així com altres d’interès general que afecten al nostre municipi. A més, els lectors trobaran, entre altres continguts, una entrevista amb el jove regatista Toni Tur Boned, una jove promesa de la vela a nivell internacional o una crònica de la concessió de la Medalla d’Or del municipi al senyor Josep Planells, ex rector de Sant Rafel. Així com les habituals seccions de cultura i patrimoni, medi ambient, associacions, presentacions, etc. Teniu a les mans un nou número d’ Es Verro, la revista d’informació local de Sant Antoni de Portmany. Seguint amb l’objectiu informatiu iniciat en la passada i primera edició, la revista dóna a conèixer activitats i actuacions promogudes per l’Ajuntament, així com altres d’interès general que afecten al nostre municipi. A més, els lectors trobaran, entre altres continguts, una entrevista amb el jove regatista Toni Tur Boned, una jove promesa de la vela a nivell internacional o una crònica de la concessió de la Medalla d’Or del municipi al senyor Josep Planells, ex rector de Sant Rafel. Així com les habituals seccions de cultura i patrimoni, medi ambient, associacions, presentacions, etc. Bones festes i any nou a tothom!
2. Parlam de...Port de Sant Antoni
Solucions pendents als problemes del port de Sant Antoni Sant Antoni és un poble pesquer i mariner per geografia i tradició històrica, vinculat al mar i la seua badia, elements al voltant dels que va néixer, i a partir dels quals ha crescut fins a esdevenir el que és avui. Al llarg dels anys, en les relacions entre el Govern Balear i Ajuntament de Sant Antoni pel que fa al port sempre hi ha hagut tensions, però s’ha resolt amb el diàleg i l’entesa, primant la voluntat del poble, representat en primera instància per l’Ajuntament. I fins a la present legislatura això ha estat així, tant quan els governs autonòmic i local han estat del mateix color polític com quan han estat de diferent signe. es, així com la protesta ciutadana i municipal per impedir el projecte de port industrial. Per això, és sorprenent l’actitud mostrada pels responsables de Ports de Balears durant els dos últims anys i mig. D’una banda, perquè han entès els suggeriments o opinions sorgides de l’Ajuntament com crítiques i ingerències en la seva gestió, quan mai havia estat així. A més, Ports a reivindicat com a propi el passeig de ses Fonts, reobrint una polèmica que tots havien donat per tancada. Per si fos poc, aquest organisme ha aparcat un projecte aprovat, el de la remodelació del tram entre el moll vell i el moll nou, la primera fase va ser l’aparcament ja executat, supeditat a que l’Ajuntament informés favorablement a un nou edifici portuari, sense importar el deplorable estat en què es troba aquesta zona. Ports ha volgut imposar aquest edifici amb una planta més, i mantenir al seu costat la confraria de pescadors en el seu estat actual, i quan l’Ajuntament ha donat el seu braç a torçar a canvi de la reubicació de la confraria al moll vell i l’execució del projecte pendent, tampoc els ha agradat perquè no volen que es reflecteixin els acords per escrit. La gestió de Ports, en definitiva, per uns motius o altres, ha provocat que deixin de venir vaixells de passatgers que suposaven una important injecció de turistes per Sant Antoni, un fet lamentable sobretot en aquesta època de crisi, que ha deixat gairebé inutilitzada la flamant estació marítima.
Una i altra vegada, davant la insistència de l’Ajuntament, Ports reconeix la necessitat de redactar el Pla Director del Port, però a dia d’avui encara no sap res d’ell. Això passa, perquè en la gestió del port de Sant Antoni, prevalen els interessos polítics per sobre dels generals. Sant Antoni reclama al Govern un Pla Director de Gestió i Usos del Port
ACTUACIONS DE PORTS DE BALEARS AL PORT DE SANT ANTONI Passada Legislatura 2003-2007 ·Construcció de l’Estació Marítima Present legislatura (des del 2007 fins ara) Acte final de concessió del Club Nàutic El cas del Passeig de ses Fonts Una de les primeres mesures que Ports de Balears va adoptar al principi d’aquesta legislatura va ser reclamar la titularitat del Passeig de ses Fonts. Aquesta reclamació i els escrits de Ports denunciant activitats i usos que el municipi donava al Passeig – com la instal•lació de la Carpa o els esdeveniments esportius i solidaris que s’hi feien- va mobilitzar els ciutadans i l’Ajuntament. I és que des dels anys seixanta és l’Ajuntament qui gestiona aquesta zona del passeig. Ha gestionat i sufragat amb els impostos municipals les successives reformes de carrers i voreres, així com el propi passeig, les fonts, el mobiliari urbà, la il•luminació o els serveis de neteja, jardineria i altres. Les pretensions de Ports de Balears varen provocar diverses reunions i amb la mediació del President del Consell es va acordar signar un conveni.
l’abandó de Ports de Balears de la zona és lamentable i afecta directament a la nostra qualitat de vida i a la imatge que donem als nostres visitants i turistes.
Atenent als mèrits socials, culturals i religiosos que es donen en la figura del sacerdot, escriptor i mestre Josep Planells i Bonet, el Ple de l’Ajuntament de Sant Antoni va decidir atorgar-li el màxim guardó de la institució, la Medalla del municipi en la categoria d’Or. L’entrega d’aquesta distinció a mans de l’alcalde José Sala Torres es va portar a terme el passat 23 d’octubre a l’església de Sant Rafel, en un acte molt emotiu i multitudinari al qual varen acudir molts amics i companys de l’homenatjat i que també va comptar amb la presència de tots els consellers del municipi i del bisbe d’Eivissa, Vicente Juan Segura.
L’acte va finalitzar amb les seves paraules i molts dels assistents no varen poder reprimir les llàgrimes, ja que Josep Planells és un home molt estimat i apreciat a la seua localitat, fet que va quedar de sobra demostrat amb el sonor aplaudiment final amb el qual li agraïren tants anys al servei de les persones. Josep Planells va néixer al poble Sant Rafel el 14 de novembre de 1928, en una casa coneguda com Sa Tanca, per a després traslladar-se a Can Negre, molt a prop de l’església de la localitat. Va iniciar estudis eclesiàstics al Seminari d’Eivissa l’any 1939, on va ser deixeble de Mossèn Vicent Serra i Orvai i de Mossèn Isidor Macabich Llobet, els qual varen despertar en ell l’interès per la cultura, la història i la llengua pròpies. Don Pep va ser ordenar sacerdot l’any 1951 i va exercir la labor pastoral a les parròquies de Sant Vicent Ferrer, Sant Francesc de Paula i Sant Carles. L’1 de març de 1977 va ser nomenat rector de la de Sant Rafel Arcàngel i capellà encarregat de les parròquies de Forada i Santa Agnès. L’any 1995 va ser nomenat canonge de la Catedral d’Eivissa i el 12 d’abril de 2009, el bisbe d’Eivissa va conferir-li el títol de rector emèrit de la parròquia de Sant Rafel i, a dia d’avui, celebra missa diària a la Catedral d’Eivissa i viu entre ca seua i la residència Reina Sofia. Actualment és el degà del presbiteri eivissenc. Discurs de lliurament de la Medalla d’Or José Sala Torres, alcalde de Sant Antoni de Portmany Una de les passions de Josep Planells ha estat l’escriptura, que ha donat a conèixer en forma d’articles i llibres de prosa i poesia des de l’any 1968, any en què Marià Villangómez va seleccionar alguns dels seus poemes per a l’antologia Poetes eivissencs. Es tracta d’una poesia que destaca per un domini extremat del llenguatge i per un fons místic, líric i religiós que no deixa mai de banda la terra que ell tant estima. Una poesia que ha recollit als llibres Lectures poètiques (1988), Ressò de paratge (1993), Remembrances (1995) i Musa fugaç (2003). D’altra banda, no hem d’oblidar que també és un perspicaç autor en prosa i que compta amb títols tan interessants com Vora el foc (1997), Hora màgica (1999), Viatge insòlit (2002) i Es Vedrà (2005), obres imprescindibles per entendre la literatura eivissenca de finals del segle XX i principis del XXI. Una de les seues darreres aportacions creatives ha estat l’Himne de Santa Agnès, escrit per ell amb música de Miquel Àngel Roig Francolí, i que es va estrenar durant les passades festes d’aquesta localitat. Josep Planells també s’ha caracteritzat per la seua implicació social, sobretot a la localitat de Sant Rafel, per a la qual sempre ha lluitat i reclamat millores. Però per sobre de tot, Josep Planells Bonet és un home de valors, un home que ha estimat, estima i, el que és més important, un home que ha ensenyat a estimar a moltes persones la seua illa, la seua cultura, la seua llengua i, en definitiva, a ells mateixos i als altres. Una persona que ha fet arribar les pròpies idees i conviccions religioses des de la humilitat i des del sentit comú. Un home a qui estam agraïts de tenir entre naltros, mereixedor com pocs d’aquesta Medalla d’Or que avui li hem lliurat i de la qual, com a president de la Corporació de Sant Antoni de Portmany, em sent ben orgullós. L’enhorabona, Don Pep.
El rei Jaume I el Conqueridor va estar molt present a Sant Antoni entre el 9 d’octubre i el 7 de novembre, gràcies a una exposició itinerant que es va muntar a Sa Punta des Molí a iniciativa de l’Associació Cultural de la Comunitat Valenciana i que va comptar amb la col•laboració de l’Ajuntament de Sant Antoni i la Generalitat Valenciana, que va cedir l’exposició itinerant commemorativa del 800 aniversari del naixement del rei Jaume I.
Important esdeveniment que uneix més els pobles d’Eivissa i València que igual que van ser conquerides en dates molt properes entre si per Jaume I, s’han servit d’aquesta figura per compartir vivències i consolidar els llaços d’unió. “Com a regatista, la meua màxima aspiració és participar en unes olimpíades"
En Toni Tur Boned (Eivissa, 1988) és un jove regatista de Sant Antoni de Portmany que des que va començar a competir ha destacat en les diferents modalitats en les quals ha participat, guanyant una infinitat de campionats insulars, balears i nacionals. Situat sempre entre els millors regatistes del rànquing espanyol, des de l’any passat competeix juntament amb el català Aleix Sellés en la categoria olímpica 470, amb la mirada posada en el Mundial i les Olimpíades. “Sant Antoni és una meravella per aprendre a navegar i per a fer Des de quan practiques vela? Durant aquests onze anys, amb quants tipus d’embarcacions has competit? D’altra banda, has participat en nombroses competicions internacionals. I quina és la teua mar favorita per a la navegació? La mar mediterrània, sens dubte. Per a quin club navegues a l’actualitat? Com fas per compaginar la teua vida d’estudiant de quart de Dret amb la d’esportista de màxim nivell?
Quines són les teues aspiracions a nivell esportiu? A curt termini, el meu objectiu es ser dins de l’equip nacional per poder anar al Mundial i a llarg termini classificar-me per anar a unes olimpíades, com per exemple les de Rio de Janeiro de 2016. La regata Reina Sofia, la propera Setmana Santa, i el Campionat d’Espanya de 470, que es fa una poc després són les competicions de més rellevància per a les quals ens preparam actualment. Són reptes difícils, perquè ara mateix estam entre els cinc primers, però els tres primers estan molt forts. Quines qualitats destacaries de Sant Antoni per a navegar? Sant Antoni és una meravella. Tenim una badia esplèndida on en general es forma tèrmic, és a dir, sempre hi ha vent. Per aprendre és un lloc idoni, ja que navegar-hi és agradable, fàcil i gairebé mai no hi ha temporals. A més, hi ha la gent, l’afició per la mar i la cultura marina d’un poble que ha viscut i viu sempre de cara a la mar. Des d’aquest punt de vista, la navegació i la vela és una cosa que va més enllà de la simple competició. Quines qualitats destacaries de Sant Antoni per a navegar? Sant Antoni és una meravella. Tenim una badia esplèndida on en general es forma tèrmic, és a dir, sempre hi ha vent. Per aprendre és un lloc idoni, ja que navegar-hi és agradable, fàcil i gairebé mai no hi ha temporals. A més, hi ha la gent, l’afició per la mar i la cultura marina d’un poble que ha viscut i viu sempre de cara a la mar. Des d’aquest punt de vista, la navegació i la vela és una cosa que va més enllà de la simple competició. Quines són les sortides que més t’agrada fer? La meua època preferida és en primavera, quan arriba el bon tempos. A Sant Antoni m’agrada molt navegar per davant de cala Bassa o es cap Negret. Eivissa té bona imatge com a lloc de navegació a nivell internacional? Sí, sobretot els que ho coneixen dins del món dels creuers i les regates, gràcies a esdeveniments com la Ruta de la Sal. Però és un aspecte que es podria potenciar molt més i de un gran atractiu tant turístic com esportiu. Personalment, m’agradaria que es potenciàs més la base de la navegació i es fomentàs encara més entre la gent jove, per tal que sortissin més esportistes de vela. Però es tracta d’un esport molt car? Sí i no. És car si vols competir, com tenir una moto de carreres, sempre hi ha despeses de material, transports a llocs molt llunyans. Però com a esport base la vela no es més car que altres esports. I com et costeges aquestes despeses tan elevades? Bàsicament gràcies a l’ajuda econòmica de la meua família, de l’Ajuntament de Sant Antoni i del Club Nàutic de Sant Antoni, que m’ha donat suport des que vaig començar a competir. Parlant del Club Nàutic de Sant Antoni. Què et pareixen les noves instal•lacions i com valores el seu paper en el foment de la vela a Sant Antoni? Amb aquesta reforma el Club Nàutic millora en tots els sentits: per a embarcacions a vela i a motor. Però també millora amb la construcció d’una nova seu i d’una escola de vela, ja que es preveu que hi hagi aules i una esplanada per a la secció de vela. La labor del Club Nàutic em sembla molt positiva respecte a la secció de vela. Què aporta el fet de navegar que no aportin altres esports? La navegació està associada a la llibertat i el contacte amb la naturalesa, i és cert. El fet d’estar a la mar i controlar la situació, poder navegar per la costa i gaudir d’indrets inaccessibles per terra i fer-ho d’una manera sostenible són experiències molt intensa, que m’agrada molt. No sabria viure en un lloc sense mar. De cara futur, t’agradaria afrontar alguna aventura? Sí, alguna cosa com la regata minitransalp, que en Sanchís –un altre navegant- ha fet amb el Club Nàutic de Sant Antoni, creuant l’oceà atlàntic en solitari, amb un vaixell de sis metres i mig. S’ha d’estar una mica boig. Són regates aventureres i que no demanen un pressupost extremat.
Sant Antoni va acollir la III Diada de la Policia Local de l’illa d’Eivissa el passat 31 d’octubre, amb la qual les policies locals dels cinc municipis de l’illa varen celebrar el seu dia conjuntament. Hi participaren de manera activa centenars d’agents i vehicles de totes les policies locals, ambulàncies del servei del 061, un helicòpter, vehicles dels bombers del Consell, Protecció Civil, Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el Grup d’Especialistes d’Activitats Subaquàtiques (GEAS). El subinspector en cap de la Policia Local de Sant Antoni, Francisco Javier Verdugo Sedes, amfitrió de l’esdeveniment, va iniciar la tanda de discursos, en els quals es va lloar la tasca de les persones que formen part les policies locals de l’illa. Per la seva part, l’alcalde de Sant Antoni, José Sala Torres, va agrair que la Conselleria d’Interior mantingui la policia turística de cara a l’any 2010. Sala va demanar el manteniment d’aquest servei fins que la policia autonòmica balear no sigui una realitat.
Sa Colla de Can Bonet L’inici d’aquesta agrupació folklòrica se situa al col•legi de Can Bonet, al mes de setembre de 1981. S’iniciava el curs i l’associació de pares es reunia amb el professorat per preparar les activitats extra escolars. A iniciativa de n’Antònia Torres, des Pou, mestra i directora de l’escola, durant aquell curs començaren a impartir-se classes de ball pagès a tot l’alumnat interessat.
En Joan Serra, Alqueria, va ser el gestor de l’activitat. Era membre de l’APA i pare d’algun dels balladors que s’apuntaren a ball pagès. Durant aquella època va haver-hi tres professors: en Pep Mossènyers, mestre sonador; i en Vicent Planells i na Maria de’n Sardina, mestres de ball pagès per a homes i dones respectivament. S’assajava una vegada a la setmana en una aula que cedia el col•legi i per aquesta raó es decidí que el nom del grup de ball seria Sa Colla de Can Bonet. Com a data inaugural, prengueren la de l’inici del curs escolar, ja que aquestes són les arrels del grup.
Una vegada que els antics alumnes, tant homes com dones, han anat aprenent s’han ocupat d’anar ensenyant a les noves incorporacions. Amb el temps, la junta directiva de l’associació va començar a estar formada majoritàriament pels propis balladors, tot i que alguns pares encara formen part de la direcció. Els objectius de l’Associació Folklòrica Sa Colla de Can Bonet han estat sempre els de conservar i donar a conèixer una part important de la cultura i el patrimoni eivissenc: el ball pagès i la seua música, els vestits tradicionals i les cançons. És per aquesta raó que la colla ha aconseguit arreplegar la majoria dels vestits tradicionals. Pel que fa a la vestimenta de les dones, el grup disposa actualment de gonella negra amb mantellina i gonella negra amb capell, vestit blanc i vestit de color, tant el de festa (amb prendes) com el de camp, que es caracteritza pel canvi del mantó dels dies de festa i d’hivern pel gipó, més emprat per a la feina. Pel que fa a la vestimenta dels homes, també hi ha representats el vestit blanc amb camisa brodada i el vestit negre, tant el de camisola com el de llana negra. La associació ha organitzat cursos de confecció de mantons, riflacos, capells de flocs i altres peces de roba pagesa. Per tal de promoure i divulgar la cultura eivissenca Sa Colla de Can Bonet va a ballar a festes de poble, organitza festes tradicionals de pou i que ha realitzat diversos intercanvis amb grups de fora de l’illa, cosa que permet, d’una banda, conèixer altres cultures i, d’una altra, donar a conèixer l’eivissenca més enllà de l’illa. Entre els viatges realitzats per la Colla destaquem els d’Aurich (Alemanya), Les Presses (Girona), Esporles (Mallorca), Ciutadella (Menorca), Ares (A Coruña), la Vall d’Uixó (Castelló), Puerto Llano (Ciudad Real), Carlet (València), Alhama de Múrcia, Mora (Toledo), Onís (Astúries) i Blimea (també a Astúries); també s’han portat a terme sortides en col•laboració amb altres grups, entre les quals destaquen les d’Extremadura, Cantonigros, Anglaterra, Madrid, Santiago de Compostel•la, Valdepeñas, Segòvia, Las Pedroñeras i d’altres indrets. A més, ha estat l’encarregada de representar a l’illa d’Eivissa en FITUR l’any 2007. Per acabar, cal destacar que l’Associació Folklòrica Sa Colla de Can Bonet forma part de la Federació de Colles de Ball i Cultura Popular d’Eivissa i Formentera en qualitat de membre fundador i com a part activa de la seua junta directiva, i que rebé la medalla de plata de l’Ajuntament de Sant Antoni el 3 de febrer de 2008, pels seus 25 anys d’activitat ininterrompuda i de permanent col•laboració a les festes d’aquest municipi i d’allí on se’ls convida. Associació Marroquina La Mediterrània
La integració dels immigrants en la societat espanyola en general i la societat balear en particular és un tema que planteja moltes qüestions: Quina integració volem? Integració de qui, en què i sota quines condicions? Aquestes són algunes de les qüestions a les quals, des de la seua fundació, l’Associació marroquina ‘La Mediterrània’ intenta respondre d’una manera directa o indirecta, conscient que la integració social és un concepte que implica una sèrie de mesures polítiques, socials, educatives , culturals, laborals, de recursos i de formació, encaminades a aconseguir la convivència de tots en un mateix marc sociocultural. Enguany, l’associació ha elegit com a línia principal treballar en el concepte de ciutadania sobre tres principis. El principi d’igualtat i no discriminació, que implica l’equiparació de drets i obligacions de la població emigrant i autòctona dins el marc dels valors constitucionals. El principi de ciutadania, el reconeixement de la plena participació cívica, social, econòmica, cultural i política dels ciutadans immigrants. I el principi d’interculturalitat, entès com a mecanisme d’interacció entre les persones de diferents orígens i cultures, dins de la valoració i el respecte de la diversitat cultural. Dins d’aquest marc, ‘La Mediterrània’ intenta desenvolupar accions al costat de les diferents institucions públiques i la resta del teixit sociocultural. “La Mediterrània” creu que l’educació i la formació contínua són els pilars fonamentals de la integració i per això imparteix classes de castellà als adults, per poder facilitar la seva incorporació al mercat laboral i, al mateix temps, poder accedir a qualsevol tipus de formació. També ofereix classes d’àrab als nens, perquè aprenguin la seva llengua materna. Pel que fa a les activitats escolars, estan programant uns tallers de llengua i cultura àrab, així com activitats educatives amb la col•laboració d’escoles i instituts a cara del proper any escolar. Finalment, les accions i projectes en procés de desenvolupament són els tallers de formació prelaboral, l’assistència a immigrants amb dificultats d’integració social, els programes d’interculturalitat, l’organització d’un festival de música i art multicultural amb la participació de diferents grups musicals , pintors, poetes, escriptors ..., l’increment de l’intercanvi professional en matèria d’immigració mitjançant projectes de cooperació amb el Marroc i l’alfabetització digital dels immigrants marroquins. Hermandad Rociera
La Hermandad Rociera de Sant Antoni va sorgir el 1987, durant la Pentecosta, en una missa oficiada per Juan Torres Tur, després de la qual es va realitzar una romeria fins a una pineda de Port des Torrent. A l’agost d’aquest mateix any, un grup de persones que formaven una comitiva de rocieros pel món van celebrar una missa amb tots els devots de la Mare de Déu del Rocío a Sant Antoni. Hi van imposar la medalla al rector i Maruja Chaves. Així es va fundar la Germandat del Rocío de Sant Antoni de Portmany, ajudada per les associacions de veïns de Caló des Moros, ses Païsses, Sant Antoni i Cala de Bou.
Des d’aquell moment es decidí formar una junta gestora per començar a desenvolupar les funcions de la Germandat. Es van elaborar els estatuts, que van ser aprovats el 29 de novembre de 1988, als que el bisbe va donar la seva aprovació canònica. La primera imposició de medalles va ser el 7 d’octubre de 1989. Es va imposar la medalla a 90 rocieros adults i 27 nens. En ser la primera vegada que es feia el jurament davant del senspecat i la Verge va resultar molt emotiu i els rocieros van fer proposta d’estar units en el caminar rociero i lliurar-se de cor, conviure com a germans, compartir amb els altres, saber escoltar, reconèixer les equivocacions i sobretot a tenir fraternitat sense protagonisme, perquè no hi ha més protagonisme que el Senyor i Maria. Secció gastronómica del producte eivissenc Aprofitant la clausura i el gran èxit obtingut pel primer certamen gastronòmic del producte eivissenc, inauguram una nova secció. Una secció dedicada a la gastronomia de la nostra terra, que comptarà amb les receptes tradicionals i altres actualitzades per xefs de restaurants de Sant Antoni de Portmany. Espatlla de bestiar eivissenc amb reducció de vi pagès i cebes de platillo caramelitzades
INGREDIENTS: Chef: Jose M. Bonet Costa
Fomentant la pràctica esportiva La pràctica esportiva és sinònim de qualitat de vida i, per això, amb l’inici de la tardor, la Gerència d’Esports de l’Ajuntament de Sant Antoni ha trobat molt necessari millorar la oferta esportiva del municipi i donar resposta a una bona part de la població, que demanda una ampliació de la oferta esportiva actual. Amb aquesta finalitat, ha posat en funcionament un total d’onze noves Escoles Municipals Esportives, amb modalitats esportives tant per als petits com per als majors. Els esports triats en aquesta ocasió han estat el tennis a Sant Rafel per petits i adults, la gimnàstica artística, el bàdminton, el tennis taula per petits i adults, el tir amb arc, el voleibol, el bàsquet, les acrobàcies i circ, l’atletisme, el ciclisme i la lluita olímpica.
Millora de les infraestructures esportives La instal•lació de les plaques de viratge a la piscina de Can Coix, molt esperades pels nedadors del Club Natació Portus, i de tota l’illa, perquè ara ja podran realitzar competicions oficials de natació.
El canvi de la gespa artificial del camp de futbol-5 de Can Bonet, que estava molt desgastat
L’acondicionament de diferents equipaments esportius, com en el camp de futbol municipal de Sant Rafel, amb la construcció d’un zona habilitada per aparcament, torres i xarxes protectores renovades.
L’adquisició de nou material específic de gimnàstica artística per a l’Escola Municipal al poliesportiu de Ses Païsses.
Presentació Clubs de Futbol
Pla de reforç de neteja i condicionament dels espais i zones públiques del municipi de Sant Antoni El Pla de reforç de neteja i condicionament dels espais i zones públiques del municipi de Sant Antoni ha suposat un esforç important de gestió per a l’Ajuntament. La coordinació de diferents departaments i serveis municipals, obres, brigades, policia local, etc. per a resoldre la demanda d’actuacions ha estat registrada per l’Oficina de Gestió. Es registren un total de 983 sol•licituds d’actuacions referides a temes de condicionament i neteja dels espais i zones públiques del municipi.
La majoria de les demandes o notificacions de deficiències en els espais i zones públiques del municipi han estat realitzades per Serveis Municipals (245), seguides de les realitzades per la Policia Local (233) i els ciutadans (200), aquestes últimes especialment a través del nou canal de comunicació que l’Ajuntament de Sant Antoni va posar en marxa a través del telèfon 902 077 474 i del correu electrònic 902077474@santantoni.net. Cal destacar, com es pot apreciar a la taula i en el gràfic següent, el treball de la brigada municipal, que ha estat ajudada durant aquests mesos amb personal específic (brigada de platges, jardineria, pintura, obres, etc.) per reforçar la neteja i condicionament del municipi. La brigada municipal ha estat el principal mitjà per resoldre els problemes o demandes plantejades. A continuació es troben les empreses contractades per l’Ajuntament, especialment en l’àmbit de neteja (FCC) i electricitat (Citelum).
Nou impuls a la
recollida selectiva
DE CARTRÓ Recentment l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, dins del seu programa d’embelliment, ha posat en marxa el sistema de càrrega lateral en la recollida selectiva de cartró.
Amb aquest nou sistema es maximitza la retirada del cartó al municipi ja que a diferència de la càrrega posterior, que s’havia utilitzat fins ara, la càrrega lateral permet el premsat directament al camió, fent més eficient i ràpida la recollida i reduint considerablement el nombre de desplaçaments fins al centre de transferència. Tota la informació amb els plànols d’aquestes illots estan disponibles a la pàgina web de l’Ajuntament www.santantoni.net, i es recorda que segueix obert el telèfon d’atenció al ciutadà de l’empresa de neteja 902 179 971 per a qualsevol incidència en aquests contenidors.
Sant Antoni El temple de Sant Antoni Abat impressiona per la grandiositat del seu aspecte de fortalesa i la bella torre quadrangular que el caracteritza. El pati descobert i el porxo enllosat li acaben de donar aquesta imatge. L’actual campanar, en canvi, és modern i data de 1977. La primera referència històrica de l’església de Sant Antoni Abat la trobam al 1305, any en què Roderic, arquebisbe de Tarragona, va autoritzar els pobladors del Quartó de Portmany a construir una capella i un cementeri, per tal de no haver de desplaçar-se a la parroquial de Santa Maria, a Dalt Vila, de la qual continuaren depenent. Aquella primera església va ser dedicada a Sant Antoni pels parroquians, tal com s’estilava aleshores, fet que va provocar que el nom del sant es començàs a aplicar també al quartó de Portmany. D’aquí deriva el nom amb el qual avui coneixem el poble: Sant Antoni de Portmany. Al segle XVI ja hi ha documentació que parla d’una església fortificada amb una torre de base quadrada, merlets i l’aspecte defensiu que sempre l’ha caracteritzat. El 1644 s’iniciaren importants obres d’ampliació i reforma, provocades probablement per l’augment de la població. Aquestes obres no varen acabar fins ben entrat el segle XVIII, amb la construcció dels porxos i la casa parroquial, i l’any 1785 Sant Antoni Abat passa de ser una vicaria a una parròquia. Recentment, el filòleg Marià Torres ha publicat una guia d’aquesta església de gran interès per aprofundir en el seu coneixement. L’església de Corona, dedicada a Santa Agnès, es troba entre les parròquies que, l’any 1785, el bisbe Manuel Abad y Lasierra va decretar que es construïssin a través d’un edicte. El temple havia de ser edificat a la vénda de Corona, pertanyent aleshores al Quartó de Balansat, que des d’aleshores quedava constituïda en una nova demarcació parroquial. Des que s’havia fundat la vicaria de Sant Josep (1727), la vénda de Corona havia estat assignada com a compensació a la vicaria de Sant Antoni.
Les obres del temple començaren l’any 1786 i finalitzaren el 1812, encara que els porxos de l’església varen ser coberts entre 1825 i 1830. Mentre duraren les obres de construcció del nou edifici, les celebracions religioses es feien a can Jordi, cas situada al Pla de Corona. L’any 1806 l’església estava molt avançada, però opinions contràries al lloc triat per fer-la gairebé provocaren que es tumbàs per mudar-la de lloc. Es tracta d’unes disputes que es repetiren en d’altres llocs en el quals s’aixecaren parròquies en aquella època. L’edifici destaca per la seua senzillesa rural i per ser més baixa que altres temples similars del camp eivissenc. Un fet que crida l’atenció és que tengui dues portes d’entrada. Inicialment, només en tenia una, la de migjorn, que dóna als porxos. Però l’any 1870, segons es conta per un crim de sang que s’hi va cometre, molts decidiren no entrar més per aquella porta, i hagueren d’obrir la que dóna a la plaça i tapar la primera, encara que avui torna a estar oberta.
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Descargar PDF>>
